Ocratoxina A

Infotaula de compost químicOcratoxina A
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular403,082265 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcancerigen i blocador dels canals de calci Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₀H₁₈ClNO₆ Modifica el valor a Wikidata
Nom sistemàtic de la IUPAC(2S)-2-[[(3R)-5-chloro-8-hydroxy-3-methyl-1-oxo-3,4-dihydroisochromene-7-carbonyl]amino]-3-phenylpropanoic acid
SMILES canònic
Model 2D
CC1CC2=C(C=C(C(=C2C(=O)O1)O)C(=O)NC(CC3=CC=CC=C3)C(=O)O)Cl Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@@H]1CC2=C(C=C(C(=C2C(=O)O1)O)C(=O)N[C@@H](CC3=CC=CC=C3)C(=O)O)Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Solubilitat0,4246 mg/L a 25 °C
Punt de fusió169 °C
Pressió de vapor3,31E-16 mm Hg a 25 °C
Perill
Dosi letal mediana20 mg/kg (rata, oral)

46 mg/kg (ratolí, oral)

3,3 mg/kg (pollastre, oral)

1 mg/kg (porc, oral)

0,2 mg/kg (gos, oral)
Ingesta diària admissible17,14 μg/kg de pes corporal
Paraula d'advertència GHSPerill

L'Ocratoxina A (OTA) és una micotoxina formada per fongs de les espècies Aspergillus i Penicillium, principalment Aspergillus ochraceus, Aspergillus carbonarius i Penicillium verrucosum. Té efectes nefrotòxics, inmunosupressors, genotòxics, carcinogènics, teratogènics i neurotòxics a l'organisme.[1]

Les principals fonts d'aquesta toxina són cereals i llegums, però també poden trobar-se en aliments com el cafè, el cacau, el raïm i el vi, la cervesa i la fruita seca. En productes d'origen animal, com carn de porc i aviram, hi ha presència d'ocratoxines quan els animals dels que s'obtenen han sigut alimentats amb pinsos contaminats.[2]

Les pràctiques agrícoles i les condicions ambientals d'humitat i temperatura durant l'emmagatzematge i el transport dels aliments esmentats anteriorment afecten al seu contingut en ocratoxina A, ja que a unes condicions de 18% d'humitat relativa (0,8 d'activitat d'aigua) i 3 °C o superiors, la ocratoxina ja es pot formar.[3]

  1. Cano-Sancho, Germán; Marín, Sonia; Ramos, Antonio J.; Sanchis, Vicente «Micotoxines. Estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009». ACSA, 2014, pàg. 88-104. Arxivat de l'original el 2020-04-11 [Consulta: 8 maig 2020].
  2. EFSA «Opinion of the Scientific Panel on Contaminants in the food chain on a request from the Commission related to ochratoxin A in food». The EFSA journal, 2006.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy